viernes, 27 de abril de 2012

ELS HABITANTS DEL JARDÍ (5)

 QUE TINGUEM SORT! “LA MERLA BLANCA”.

Mai heu sentit la dita “Hem de trobar una merla blanca“?. Fa referència al color dels mascles d’aquesta espècie d’au, de la mida d’un colom, que és d’un color negre complet i intens, només trencat pel seu bec i el cercle al voltant de l’ull d’un taronja llampant. El que és estrany és trobar-ne una de blanc, gairebé ningú ha vist una merla d’aquest color, què bonica serà... i per això quan algú busca quelcom gairebé impossible de trobar per la seva excel·lència o bellesa el que busca és... “una merla blanca”.  Existeixen estudis científics, que profunditzant en aquesta particularitat de les merles, han censat les merles albines, i per tant blanques, demostrant que són realment molt rares... però que de fet existeixen. 

La merla comú (Turdus merula) és un ocell que viu habitualment a jardins i parcs de les ciutats. Fa entre 23,5 i 29 cm de llarg, amb una envergadura de 34 a 38 cm, i pesa entre 80 i 125 grams. La femella té tonalitats marrosones a diferència del negre de les plomes del mascle. Menja de tot, insectes, fruits, llavors, cucs, que aconsegueix del terra. És molt fàcil descobrir les merles donants petits saltironets a la vegada que picoteja el terra cercant aliment.

Les merles mascle són molt territorials, ocupant una àrea d’uns 5000 m2 i defensant-la d’altres mascles de forma molt agressiva. Al nostre jardí hi ve assíduament un mascle i algunes femelles i joves a menjar, segurament hi viuen als parcs i jardins de l’entorn de l’escola on crien. Els seus nius normalment estan als arbustos a uns 2 m del terra i allotgen quatre pollets de mitjana.

De ben segur que l’heu sentit cantar, la merla és cridanera i te un repertori de cants molt ampli, fa la flauta, canta, crida, parloteja... un desplegament de facultats sonores que quan està al nostre jardí es deixa sentir.

Si sou cautelosos i no en feu gaire enrenou segur que la veureu al nostre jardí compartint aliment amb coloms i d’altres ocells. A veure si la veieu... i si fos blanca? Renoi quina sort!!! 

miércoles, 18 de abril de 2012

ELS HABITANTS DEL JARDÍ (4)


ÉS TEMPS DE RECOLLIR LES OLIVES. MALLARENGA CARBONERA.

Quan ja queda poc per acabar la tardor les oliveres del nostre jardí s’omplen de fruits violacis i madurs, caient molts d’ells al terra. Les olives són un aliment molt ric en greix per poder passar l’hivern amb moltes reserves i això ho saben tots els ocells del nostre entorn, i aquests dies es dediquen a aprofitar aquest recurs. El terra ple de pinyols d’oliva és la prova d’aquest banquet de coloms, pardals i altres ocells. Des de fa pocs dies també podem veure una inquieta Mallarenga carbonera (Parus major), un ocell petit i vistós que es penja de les branquetes més primes de l’olivera per picotejar de cap per avall els seus fruits. Són 14,5 centímetres d’ocell de groc i blau llampant, tacat de bandes negres al coll, al pit i les ales, i d’una caputxa també negra que ressalta sobre el blanc de la galta. És per aquestes taques que rep el nom de carbonera, com si s’hagués tacat en tocar el negre carbó.

És un ocell encuriosit i nerviós, que ràpidament fuig davant d’altres ocells però que amb paciència és fàcil d’observar. Va d’aquí allà sense parar un moment, activitat frenètica que necessita d’un bon combustible com són les olives. És un habitant resident tot l’any dels parcs dels voltants, on arriba a niar fàcilment en forats d’arbres o fins i tot en caixes-niu. Potser algun dia alguna Mallarenga carbonera trobi agradable la caixa niu del nostre jardí i arribi a triar-la per niar. Al jardí tenim un piset i busquem parella per ocupar-lo!.

El nostre Pit-roig el tolera al jardí, li deixa tranquil ja que les olives no formen part de la seva dieta habitual. Es miren de tant en tant i, com a molt, fan una volada acrobàtica de persecució juganera.

El jardí es converteix també en restaurant i parc d’atraccions!.

martes, 10 de abril de 2012

ELS HABITANTS DEL JARDÍ (3)


LA LLISTA DE VEÏNS AUGMENTA! TALLAROL CAPNEGRE

Amb l’arribada de l’hivern moltes petites aus busquen recer a contrades temperades, després de criar al centre i nord d’Europa. La Península ibèrica esdevé el destí de milers d’ocells que com els jubilats del nord de França, Alemanya, Noruega, Suïssa, etc... busquen descansar, i gaudir del nostre clima i paisatge.

I el nostre jardí i els parcs dels voltants es transformen en una estació de servei i allotjament en el viatge migratori cap al sud. Són molts els individus que aprofiten la tranquil·litat del nostre jardí per passar la nit o uns dies de descans després d’uns quants quilòmetres de viatge o un temps poc adequat per viatjar. I el nostre Pit-roig els rep a tots amb desconfiança. 

Només es deixa acompanyar per algunes espècies, per vespres de Tots Sants es va deixar veure un exemplar mascle jove de Tallarol capnegra (Sylvia melanocephala). És un ocell petit d’uns 13 cm de grandària, una mica escanyolit i amb una cua llarga. El mascle porta una caputxa negra que li tapa tot el cap, al més pur estil de DJ  de raper, i que el diferencia de gairebé qualsevol altra espècie. la cua la manté aixecada molt de temps per fer-se més valent. És bastant comú en parcs i jardins de la nostra zona i fins i tot alguns són residents tot l’any, la seva veu és un txa-txa-txa trr-trr tsek compassada com un bon cantant de rap.

El Tallarol capnegre troba al jardí aliment en forma de petits insectes i petits fruits, el mateix menú del pit-roig, i per això comparteixen taula al nostre jardí! Tot i que són competidors sembla que el nostre Pit-roig i aquest exemplar de Tallarol capnegre són bons amics i es van suportar tots dos una bona estona.

I arribaran més!. Els estarem esperant al nostre jardí!