Mai heu sentit la dita “Hem de trobar una merla blanca“?. Fa referència al color dels mascles d’aquesta espècie d’au, de la mida d’un colom, que és d’un color negre complet i intens, només trencat pel seu bec i el cercle al voltant de l’ull d’un taronja llampant. El que és estrany és trobar-ne una de blanc, gairebé ningú ha vist una merla d’aquest color, què bonica serà... i per això quan algú busca quelcom gairebé impossible de trobar per la seva excel·lència o bellesa el que busca és... “una merla blanca”. Existeixen estudis científics, que profunditzant en aquesta particularitat de les merles, han censat les merles albines, i per tant blanques, demostrant que són realment molt rares... però que de fet existeixen.
La merla comú (Turdus merula) és un ocell que viu habitualment a jardins i parcs de les ciutats. Fa entre 23,5 i 29 cm de llarg, amb una envergadura de 34 a 38 cm, i pesa entre 80 i 125 grams. La femella té tonalitats marrosones a diferència del negre de les plomes del mascle. Menja de tot, insectes, fruits, llavors, cucs, que aconsegueix del terra. És molt fàcil descobrir les merles donants petits saltironets a la vegada que picoteja el terra cercant aliment.
Les merles mascle són molt territorials, ocupant una àrea d’uns 5000 m2 i defensant-la d’altres mascles de forma molt agressiva. Al nostre jardí hi ve assíduament un mascle i algunes femelles i joves a menjar, segurament hi viuen als parcs i jardins de l’entorn de l’escola on crien. Els seus nius normalment estan als arbustos a uns 2 m del terra i allotgen quatre pollets de mitjana.
De ben segur que l’heu sentit cantar, la merla és cridanera i te un repertori de cants molt ampli, fa la flauta, canta, crida, parloteja... un desplegament de facultats sonores que quan està al nostre jardí es deixa sentir.
Si sou cautelosos i no en feu gaire enrenou segur que la veureu al nostre jardí compartint aliment amb coloms i d’altres ocells. A veure si la veieu... i si fos blanca? Renoi quina sort!!!
Me encanta el canto de los mirlos y a menudo los escucho en el jardín del colegio o en las cercanías, sobre todo cuando llego por la mañana temprano.
ResponderEliminarCreo que somos muy afortunados de tener en el colegio este pequeño trocito de naturaleza y de alguna manera colaborar a dar refigio y alimento a estos pequeños "inquilinos".