jueves, 3 de mayo de 2012

ELS HABITANTS DEL JARDÍ (8 i FINAL)


DE VIATGE, EL MÉS IMPORTANT ÉS TORNAR!.

Des de fa unes setmanes el pit-roig del nostre jardí ja no dorm a casa. Com cada any quan arriba el bon temps enlaira el seu vol cap a contrades més temperades al nord, buscarà parella i es dedicarà el que resta de primavera i gairebé tot el estiu a tirar endavant la seva niuada. Ha viscut de llogater quasi sis mesos, fent del jardí el seu dormitori i el seu menjador, ara toca canviar d’aires.

Però el jardí no es quedarà buit, els ocells que viuen tot l’any a Bellvitge, i que ja coneixem, continuen visitant-nos, i ara estan per venir els que venen de lluny,  del sud,  comencen a rondar la zona.


Alguns d’aquests viatgers de llarg recorregut aniran cap al nord o cap al sud, i faran més de 5000 km en poques setmanes, aprofitant illes, oasi i aiguamolls per a descansar i menjar, volant pràcticament de dia i de nit... per això els ha calgut, com al nostre pit-roig, engreixar-se tot el possible abans del viatge. Alguns no arribaran al seu destí i cauran pressa de depredadors i el cansament, però la majoria veurà la terra promesa.

De tant en tant els científics encuriosits pel gran viatge d’aquests petits ocells es dediquen a capturar-los per poder prendre dades i saber molt més. És només un moment, uns minuts, queden atrapats en una xarxa i sense fer-los mal són mesurats, pesats, sexats i anellats... Aquesta és la forma que tenim de saber quan de lluny arriben, quan de temps hi viuen i quines rutes de viatge fan, perquè quan tornen a caure en les xarxes dels científics la seva informació es comparteix amb tot el món. Al costat de casa nostra tenim una zona clàssica d’anellament, el delta del riu Llobregat, i són molts els ocells que els científics arriben a identificar al llarg de la temporada de migració.

El nostre pit-roig potser sigui anellat a Suïssa, o a França o molt més lluny, llavors sabrem quin ha estat el seu destí... Llavors tindrà un identificador que li acompanyarà tota la vida... Però, com ens passa als humans en els nostres viatges, el més important és tornar... el més important serà que per Santa Teresa ens torni a delectar amb les seves evolucions.  Esperem tornar-te a veure!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario